Resultats de la cerca

En una primera època viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica com a corresponsal del Kölnische Zeitung Fou, més tard, professor a les ciutats de Munic i Leipzig Estudià, en particular, la influència de les condicions físiques —clima, sòls, etc — en els fets humans Escriví, entre altres, Die Vereinigten Staaten von Amerika ‘Els Estats Units d’Amèrica’, 1878, Anthropogeographie ‘Antropogeografia’, Stuttgart 1891, Politische Geographie ‘Geografia política’, 1897

Estudià a la Universitat de Brunsvic, i treballà a les de Landswehr i Würzburg, a la d’Oxford i al laboratori de recerca francoalemany de Grenoble Evidencià l' efecte Hall quàntic , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1985 D’ençà del gener del 1985 és un dels directors del departament de física dels sòlids de l’Institut Max Planck de Stuttgart

Es doctorà a la Universitat de Stuttgart el 1979, en 1978-98 treballà als Bells Laboratoires i, des del 1998, és professor de física a la Universitat de Columbia, Nova York Rebé el premi Nobel de física 1998, compartit amb RBLaughlin i DCTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega, a partir de les investigacions sobre l' efecte Hall

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

Format a l’acadèmia de belles arts de Florència Creà una obra d’inspiració arcaica i mediterrània, amb formes allargassades, elegants, simples, ben determinades i expressives Algunes de les seves escultures són pintades Una temàtica obsessiva plana sobre la seva obra genets i cavalls, sèrie començada el 1936 i mai no acabada també nus i retrats, amb preocupació de monumentalitat El miracle 1943 Landstag de Baden-Württemberg, Stuttgart, Cavaller 1947 Tate Gallery, Londres, Retrat d’Igor Stravinskij 1951 Hamburger Kunsthalle

Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

La capital és Stuttgart Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin del qual el Neckar és el principal afluent al land , i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi El clima és de predomini atlàntic uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant…