Resultats de la cerca

Es graduà 1989 i doctorà 1992 en física al California Institute of Technology Posteriorment cursà un postdoctorat al Steward Observatory de la Universitat d’Arizona 1992-93 Des del 1994 duu a terme recerca i exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, d’on des del 2000 és professora d’astronomia S’ha dedicat sobretot a l’astronomia d’ infraroigs , camp en el qual ha emprat tècniques d’interferometria de clapejat i òptica adaptativa  al telescopi Keck de Hawaii per a observar el centre de la Via Làctia, on identificà l’existència d’un forat negre  …

Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els…

Anomenada també OV-103, fins a la seva clausura la Discovery fou la llançadora que més missions reeixides completà, en un total de 39 viatges a l’espai al llarg de 27 anys, 365 dies en òrbita i 238 milions de quilòmetres recorreguts Entre d’altres hom la utilitzà per al desplegament del telescopi espacial Hubble i per a la posada en òrbita de la sonda Ulysses Després de l’aturada de missions de les llançadores a causa de l’accident de la nau Columbia al gener del 2003, la Discovery fou designada per a realitzar el primer vol de la nova etapa Aquest vol es realitzà al juliol del…

Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà l’any 1934 El 1936 inicià la docència a Manchester Durant la Segona Guerra Mundial, treballà en el desenvolupament de sistemes de radar per a l’aviació Interessat per les primeres experiències amb radar i pels treballs de G Rever, s'ocupà extensament de la radioastronomia i impulsà la construcció del radiotelescopi de l'estació experimental de Jodrell Bank, dotat d'una antena parabòlica de 76 m de diàmetre 1955 Conegut amb el nom de Telescopi Lovell, a la mort del seu inventor encara estava en funcionament Rebé nombrosos guardons…

Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…

El 14 de maig de 2009 fou llançat a bord d’un coet Ariane V des de la base de Kourou, a la Guyana Francesa Planck es troba orbitant al voltant del punt L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en la direcció oposada al Sol Està dotat d’un telescopi d’1,5 m de diàmetre efectiu i dos conjunts de detectors, un al rang radio i l’altre al submillimètric, capaços de mesurar amb gran precisió la temperatura de la radiació còsmica de fons a cada regió del cel, detectant les seves anisotropies amb una gran resolució angular Després de COBE i WMAP, Planck és la tercera missió destinada…

La seva descoberta fou anunciada simultàniament per la NASA i la revista Nature  al febrer de 2017 Els planetes orbiten al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar Tres dels set planetes fins ara identificats d'aquest sistema foren detectats el maig del 2016 L’estrella al voltant de la qual orbiten és una ultrafreda nana designada amb el nom de Trappist-1, a partir del nom del telescopi emprat TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope en la recerca L’interès d’aquests planetes extrasolars  està en la similitud de les condicions amb les de la…

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual Quelioz en…

Entre el 1947 i el 1979 fou professor i director de l’observatori de la Universitat de Princeton Escriví diversos treballs sobre la física de les galàxies i la formació dels estels, entre els quals cal destacar Diffuse Matter in Space 1968, Searching Between the Stars 1982 i Dynamical Evolution of Globular Clusters 1987 Fou un dels màxims responsables del projecte que dugué a la construcció del telescopi espacial Hubble, llançat a l’espai el 1990 Estudià la matèria interestellar i elaborà una teoria sobre el creixement dels grans de pols interestellar a partir dels àtoms i les…