Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
William Hurt
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne Wang Michael…
Robert Coleman Richardson
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Cornell, a Ithaca Nova York des del 1966, on fou collaborador de David M Lee i Douglas D Osheroff al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid El 1996 rebé, junt amb aquests, el premi Nobel de física pel descobriment de la superfluïdesa de l’heli-3
Charles Fefferman

Charles Fefferman
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per diverses innovacions en anàlisi clàssica, útils en l’estudi de la interfície entre anàlisi harmònica, anàlisi complexa i les equacions diferencials
Seattle

Vista del centre de Seattle
Ciutat
Ciutat de l’estat de Washington, EUA, situada entre el llac de Washington i la badia d’Elliot.
De creació moderna 1852, és, des del punt de vista comercial i industrial, una de les primeres ciutats de la costa del Pacífic, situada en una regió important en riquesa forestal, mineral i amb recursos agrícoles Té refineria de petroli, construccions navals, aeronàutiques, indústries químiques, papereres i alimentàries La situació immillorable del seu port permet el comerç amb la Xina, el Japó i Alaska Centre d’ensenyament superior Seattle University fundada el 1891 Seattle Pacific University 1891, i University of Washington 1861
Casa Blanca

La Casa Blanca, residència del president dels Estats Units d’Amèrica, a Washington
© Xevi Varela
Nom amb què és coneguda la residència oficial del president dels EUA, a Washington, iniciada el 1792 segons plans de James Hoban.
Fins el 1902 hom l’anomenà Executive Mansion
Cordell Hull
Política
Advocat i polític nord-americà.
Llicenciat en dret 1891 a la National Normal University a Lebanon, Ohio, s’inicià en el món de l’advocacia quan entrà a treballar en un bufet d’advocats de Celina, pràctica que abandonà al cap de poc per dedicar-se a la política S'incorporà a la Cambra de Representants dels Estats Units per l’estat de Tennessee, càrrec que exercí durant onze legislatures en 1907-21 i 1923-31 El 1931 fou escollit senador però dos anys més tard hi renuncià en ser nomenat secretari d’estat pel president Franklin Roosevelt, càrrec en el qual es mantingué durant onze anys fins que el 1944 hi renuncià per motius de…
John Quincy Adams

John Quincy Adams
© Fototeca.cat
Història
Estadista nord-americà, fill de John Adams.
Graduat en lleis 1790, fou ambaixador a la Haia i a Berlín fins el 1800, senador 1803-08 i ambaixador a Sant Petersburg 1809-11 i a Londres 1815-17 El president Monroe el nomenà secretari d’estat 1817-25 i esdevingué el teòric de la seva famosa doctrina internacional L’adquisició de Florida 1819 i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independència de les antigues colònies espanyoles 1822 foren els fruits del seu intransigent panamericanisme El Democratic Party el portà a la presidència dels EUA 1825-29 Durant tota la seva gestió política fou un decidit abolicionista El senat se li…
John Joseph Pershing
Militar
Militar nord-americà.
Lluità contra els indis, contra els espanyols a Cuba 1898 i contra els nacionalistes filipins 1898-1903 General 1916, dirigí la intervenció nord-americana en la revolució mexicana 1916-17 i el 1917 fou nomenat comandant en cap de les forces nord-americanes a la Primera Guerra Mundial Fou premi Pulitzer per My Experiences in the World War 1931
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina