Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
illa de Bylot
Illa
Illa del Territori del Nord-oest, Canadà (13 650 km2).
Situada a la badia de Baffin, és separada de la Terra de Baffin pel Pond Inlet, i de l’illa de Devon pel Lancaster Sound Porta el nom de l’explorador anglès Robert Bylot s XVII, que participà en les exploracions de Henry Hudson, Thomas Button i William Baffin
Hans Witten
Pintura
Pintor alemany, descobert modernament en documents, a qui hom atribueix les obres signades H.W., que anteriorment eren tingudes com d’un artista anònim.
Del 1501 al 1508 treballà a Chemnitz, en la decoració de l’església de Palau, i el 1512 era a Annaberg decorant la porta principal de l’església dedicada a santa Anna Hom li atribueix també la trona de la catedral de Freiberg i el Retaule de Borna 1512
motocultor
Transports
Agronomia
Giny automotor d’un sol eix utilitzat per a conrear la terra.
És constituït per un xassís que porta el motor, la potència del qual pot arribar fins a uns 11 kW, les rodes, que poden ésser metàlliques o amb pneumàtics, i les eines, que poden ésser arrossegades o empeses El conductor segueix la màquina a peu sostenint-la pels mantins
Lluci Mummi
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Pretor el 143 aC, fou enviat contra els lusitans rebels Cònsol el 146 aC, tingué el comandament de la guerra contra les ciutats gregues i destruí la Lliga Aquea, comandada per Dieu i Critolan Saquejà Corint i altres ciutats i portà a Roma nombroses obres d’art gregues
Pierre-Antoine Favre
Física
Físic i químic francès.
Fou professor a l’École de Médicine de París i a la Faculté des Sciences de Marsella 1854 Membre de l’Académie Française des Sciences 1863, fou distingit per aquesta amb els premis Jecker 1869 i Lacaze 1875 Inventà, amb Silbermann, el calorímetre que porta el seu nom
Giuseppe Gioacchino Belli
Literatura italiana
Poeta italià en dialecte romà.
Influït per Carlo Porta, adoptà una actitud voltairiana i anticlerical, moderada al final de la seva vida Deixà inèdits més de 2 000 sonets, editats amb el títol I Sonetti romaneschi 1886-89, en els quals descriví i satiritzà els costums i l’artificiositat de la vida romana
desgasolinar
Química
Eliminar (del gas natural) els hidrocarburs líquids que, en forma de gotes finíssimes, arrossega en suspensió.
Hom porta a terme aquesta operació per absorció, a la sortida del pou, a fi de deixar el gas completament sec i poder distribuir-lo amb més facilitat La gasolina en brut que hom separa és emprada per a obtenir combustibles, com és ara el propà i el butà
cultura de Tiahuanaco
Monòlit de Tiahuanaco, a Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Cultura precolombina de Bolívia desenvolupada a l’altiplà andí, prop del llac Titicaca, entre el 500 i el 1000 dC, i difosa més tard (1000-1300) per tota la costa del Perú, des de l’Equador a Xile.
El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla
Andrea Gritti
Història
Dux de Venècia.
Establert com a comerciant a Constantinoble, hi negocià la pau amb els turcs 1502 Durant la guerra de la lliga de Cambrai excellí en la defensa de Venècia Nomenat dux 1523, cercà una política d’equilibri entre França i l’Imperi que el portà a diversos canvis d’aliança
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina