Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
marquesat de Sant Jordi d’Alcoi
Història
Títol concedit pel papa Benet XV, el 1922, a l’alcoià Miquel Payà i Pérez, únic titular.
arquebisbat de València
Mapa de l’arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de …
Sarganella
Caseria
Caseria del municipi de Castalla (Alcoià), a l’oest del terme, vora el límit amb el de Tibi.
la Pedrera
Caseria
Caseria del municipi de Tibi (Alcoià), a l’esquerra del riu de Montnegre, al N de la vila.
Ventisclar
Caseria
Caseria del municipi de Castalla (Alcoià), al sud de la ciutat, al peu de la serra de Castalla.
serra de les Fontanelles
Serra
Contrafort occidental (1 061 m) de la serra de Mariola al NE de la vila de Biar (Alcoià).
Torrosella
Caseria
Caseria del municipi de Tibi (Alcoià), a l’W de la vila, vora la carretera d’Ibi a Alacant.
les Fermoses
Caseria
Caseria (1 005 m alt.) del municipi de Castalla (Alcoià), al vessant meridional de la serra de l’Arguenya.
L’església Sant Pere Màrtir fou construïda el 1675
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
Xirillent
Història
Antiga alqueria del municipi d’Alcoi (Alcoià), a l’W del terme, als vessants meridionals de la lloma de Fontfreda.
Fou comprada al rei Jaume II per la vila d’Alcoi el 1467