Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
bòbila
Construcció i obres públiques
Instal·lació proveïda d’un forn continu per a coure obra, generalment construïda prop d’un terral, del qual són extretes les terres emprades com a primera matèria.
La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que…
cubilot
Tecnologia
Forn cilíndric, semblant a l’alt forn, de funcionament discontinu.
Hom el carrega amb capes alternes de combustible coc i de ferralla de foneria fins a obtenir la quantitat de fosa volguda És econòmic d’installació i de funcionament i té un bon rendiment de combustible i de material
algepseria
Un dels quatre forns d'algeps d'Alfarb
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Forn d’algeps; guixera.
ferromanganès
Tecnologia
Aliatge de ferro i manganès (75 a 92% de Mn) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, d’acer inoxidable i per a recobriment d’elèctrodes, i també com a desoxidant i dessulfurant.
Hom l’obté en alt forn, amb alt contingut de C 6 a 7%, o en forn elèctric, amb menys del 2% de C
cap de pastera
Macip major de forn o fleca.
fornejar
Passar pel forn, coure al forn (les figues, les prunes, etc) per acabar-les d’assecar.
Henri Moissan
Química
Químic francès.
Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica
ferrosilici
Tecnologia
Aliatge de ferro i silici (22 a 95% de Si) emprat en la desoxidació i en la fabricació d’acers especials per a usos elèctrics, per a la construcció i en la fabricació de molles.
Hom l’obté en forn elèctric per reducció de ferralla en presència de quars i carbó de coc o vegetal Per a percentatges de silici inferiors al 15%, hom el pot obtenir en alt forn Cal evitar-hi la presència de fòsfor, sofre o arsènic, que poden produir la descomposició de l’aliatge i la seva reducció a pols
ferroaliatge
Tecnologia
Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.
Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot obtenir en alt forn, en…