Resultats de la cerca

Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet

L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…

Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre

Com la deformació permanent, la fatiga, el desgast superficial, l’envelliment, el tremp total o local, la carburació, la nitruració, la carbonitruració, la sulfinització, l’aportació metàllica soldadura, metallització, cromatge dur, etc L’enduriment pot ésser superficial o total, segons el tractament Amb l’enduriment hom dificulta la migració de dislocacions a l’interior dels metalls, bé creant-hi noves dislocacions que s’hi oposin acritud, bé mitjançant la precipitació d’una fase dins una solució sòlida

Els colls són mecanitzats, i sovint rectificats, a partir d’un diàmetre inicial en brut o desbastat, i enllacen amb la part de més diàmetre de l’arbre mitjançant un augment progressiu de la secció, segons un radi d’unió determinat, per tal d’evitar les concentracions de fatiga en els extrems Hom els pot endurir pel tremp a la flama o per inducció, a fi de reduir el fregament i d’augmentar-ne la duresa

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…

El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred prop de la Molina i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada Pallars Jussà, i segurament el de Tremp Encara era bisbe el 823

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE

Conreà especialment el periodisme, el teatre i la poesia De la seva obra cal destacar la que fa referència al tema de la guerra Dni i noči ‘Els dies i les nits’, 1944, Živye i m'ortvye ‘Els vius i els morts’, 1959, etc, amb una anàlisi del tremp de l’home soviètic situat enmig d’una lluita heroica En teatre és autor de Russkie l’udi ‘Gent russa’, 1942, Čužaja t'en’ ‘L’ombra aliena’, 1949, etc, i en poesia publicà Pavel Č'ornyj 1938