Resultats de la cerca

Treballà a Amsterdam amb Pieter de Keyser, i a Londres amb Inigo Jones, amb el qual collaborà en la construcció de Whitehall Féu també nombrosos monuments de caràcter funerari, entre els quals destaquen el del poeta John Donne catedral de Saint Paul, Londres i les tombes de Tanfield Burford i de Francis Verel Westminster

Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat

Pertany a una generació d’artistes precursora del pop-art i que aprofita com a materials per a les seves composicions les deixalles d’una societat tecnològica, molt dins d’una posició junk restes de màquines, cotxes, etc D’una forma parallela al treball de Tinguely a Europa, Stankiewicz construí màquines impossibles que no serveixen per a res Kabuki Dancer 1956, com a respostes marginals a una societat neuròtica de consum

Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena

També anomenat Udarte i Odarte Treballà a Toledo vers el 1522 i s’installà després a Portugal 1530, on esdevingué un artista important Hom li coneix només amb seguretat la Cena del Museu Nacional de Machado de Castro de Coïmbra, obra d’un gran realisme

De molt jove intervingué ja al claustre petit de la cartoixa de Pavia 1466, on es definí el seu estil La seva obra més personal la féu a Bèrgam Cappella Colleone, 1472-76, alternant-la amb la decoració de la façana de l’església de la cartoixa de Pavia 1475 Cap al 1500 treballà en les obres de la catedral de Milà L’estil d’Amadeo és caracteritzat pel seu decorativisme, típic de l’escola llombarda els seus ornaments en baix relleu inscrits en superfícies geomètriques regulars són l’origen de l’estil que es conrearia a Castella al començament del segle XVI amb el nom de “plateresc”

Del 1948 al 1968 residí a París La seva obra, regida per una particular concepció filosòfica de la geometria, es caracteritza pel sentit de l’ordre i el ritme d’unes formes de contingut simbòlic formulades en un llenguatge abstracte En els últims anys s’accentuà el seu interès per l’escultura Exposà diverses vegades, des del 1955, a la galeria Maeght de París i en altres ciutats de l’Estat espanyol i l’estranger Rebé els premis Nacional de Artes Plásticas 1999 i Velázquez 2004 del ministeri de cultura espanyol

Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El seu procés…

Fill de pintors, es formà a Niça i a París La seva obra fou breu però intensa, i la complementà amb exhibicions d’alt risc salts mortals, autolesions, etc, juntament amb la pràctica del judo Les seves primeres produccions foren sèries monocromes de taronges, grocs, verds, i posteriorment se centrà en tres colors el rosa, l’or i sobretot un blau extremament intens que fou conegut com a International Klein Blue IKB, amb el qual recobrí tot tipus d’objectes i relleus A partir del 1960 formà part del grup francès nouveaux réalistes i realitzà les primeres anthropométries Creà també el que…

Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona 1985 L’any…