Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
llimonera
Agronomia
Dit d’una varietat de pera d’aigua d’origen francès, de color groc amb piquets negres, molt sucosa i dolça.
També és anomenada Jules Guyot i és molt conreada a la zona fructícola de Lleida És molt sensible als cops i, per tant, la seva manipulació ha d’ésser molt curosa
Joan de Càrdenes
Cristianisme
Franciscà.
Dugué a terme una notable acció social a Lleida vers els anys 1558-60, a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes
cana
Física
Antiga mesura de longitud dividida en vuit pams, estesa pel Principat de Catalunya, les Illes Balears, Occitània, el nord d’Itàlia, etc; la mitja cana (quatre pams) equival, aproximadament, a la vara (també de quatre pams) del País Valencià, Aragó, Castella, el País Basc, Galícia, Sud-amèrica, etc.
La cana de Barcelona feia 1,555 m la de Girona, 1,559 m la de Lleida, 1,556 m la de Tarragona 1,560 m la de Mallorca, 1,564 m
Ludwig Scherrer
Música
Mestre orguener.
Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent amb contracte del 1775
els Mangraners
Barri
Barri residencial de Lleida, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d’aviació de l’Aeroclub de Lleida.
Fou creat el 1948 per immigrants andalusos, que hi aixecaren cases d’autoconstrucció, heterogènies i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa Bé que des dels anys noranta ha millorat en equipaments urbans, és encara una barriada marginal
Antoni Garcia i Lamolla
Pintura
Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.
Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició…
Guerau Ferrer
Arts decoratives
Argenter.
Féu el seu joiell de passantia el 1508 El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida És autor de la creu dita de Torroella 1515, de la seu de Barcelona
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Esteve Esmir
Cristianisme
Eclesiàstic.
Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria 1639-41 i d’Osca 1641-54 Publicà escrits jurídics
Cóll
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estret de les Cabanasses.
L’església parroquial de Santa Maria és romànica segle XII amb decoració escultòrica capitells i un crismó conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina