Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Joan de Boïl
Cristianisme
Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400).
Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli 1374, fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines
Dídac Garcia i Julià
Cristianisme
Doctor en teologia i jesuïta (1673).
Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina Fou rector del collegi de Monti-sion Publicà una Doctrina cristiana 1715 dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions
Gabriel Argany
Música
Compositor.
Mestre de capella a la catedral de Lleida fins el 1717 És autor de deu villancicos per a cor i orquestra, d’un Cristus natus est i d’altres obres de música religiosa misses, motets, salms
Jerónimo de Mondragón
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Possiblement viatjà per Itàlia i residí a Saragossa i a Lleida Autor d' Arte para componer en metro castellano 1593, obra perduda, i de Censura de la locura humana y excelencias de ella 1598, de caire erasmista
Lliga Nacional d’Associacions de Música
Música
Organisme creat per la Mancomunitat de Catatunya el 1922.
Agrupava associacions de Barcelona Associació de Música da Camera, Sabadell, Terrassa, Reus, Granollers, Lleida, Girona i Olot La seva finalitat era el foment d’audicions i espectacles musicals a les poblacions del principat desproveïdes d’aquestes activitats
Joan Banyeres i Catenga
Història
Política
Industrial i polític.
Residí a Barcelona des de la joventut Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936 A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili
Tomàs Costa i Fornaguera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València 1862 Fou bisbe de Lleida 1875-89 i arquebisbe de Tarragona 1889-1911 Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería 1898
Esplucs
Municipi
Municipi i vila de la província d’Osca, Aragó, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, a l’esquerra del Cinca, prop del límit actual entre el català i el castellà.
És dins l’àrea comercial de Lleida El terme comprèn els nuclis rurals de Torregrossa, Ràfels i les Pobles El 20 de juny de 1989 se’n segregà i es constituí en municipi el nucli de Vensilló de Llitera
paria
Història
Als segles XI i XII, tribut anual i a voltes mensual que els sarraïns pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a conseqüència d’indemnitzacions de guerra o reconeixement de domini.
Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors
estany d’Ivars i Vila-sana

estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Estany
Estany arreic del pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.
Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina