Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
Soldeu
Soldeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 825 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles.
Centre important d’esports d’hivern, des del 1963 actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter 1981, de tres teleselles i catorze teleesquís A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts dels Pirineus
recot
Dret penal
Antiga pena pecuniària aplicada a Andorra que s’aplicava als infractors que, dins del vuit dies següents a la sentència, no havien efectuat el pagament del cot de la terra o de la parròquia.
Equivalia al doble de l’import del cot de la terra i del cot de parròquia, que eren fixats pel consell general Fou vigent fins a la introducció del nou ordenament jurídic andorrà 1993
riu de les Agols
Riu
Riu d’Andorra, a la parròquia d’Encamp, que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters Neix al peu del pic de les Agols , al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella
Gastó I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó VIII), de Castellbò, Marsan i Gabardà, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15).
Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…
Philippe Wolff
Historiografia
Historiador francès.
El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965
Josep Oriol i Bernadet
Arquitectura
Arquitecte.
Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de Tarragona i…
Joan Agell
Pintura
Literatura
Escriptor, publicista i pintor.
Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York
Canillo
Canillo
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia, la primera, segons un ordre tradicional, de les set que integren Andorra i també la més extensa.
Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un…
premi Carlemany
Premi literari en llengua catalana atorgat anualment a una novel·la inèdita pel govern d’Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, del Grup 62.
L’acte de lliurament se celebra a Andorra L’any 2011 hom reformulà el premi, que esdevingué el Premi Carlemany de Foment a la Lectura amb l’objectiu de promoure l’hàbit de la lectura entre els joves Inspirat en el model del Goncourt des Lycéens francès, incorpora un grup d’estudiants entre els membres del jurat nou d’entre 14 i 16 anys de centres d’ensenyament d’Andorra i els estats espanyol i francès En aquesta segona etapa les dues editorials Proa i Columna s’alternen en la publicació de l’obra en un format no restringit als públics infantil i juvenil Tres quartes…
riu d’Enclar
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Valira que neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic d’Ós, a 2.406 m, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella