Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Cresques Abnarrabí
Oftalmologia
Oftalmòleg i cirurgià jueu.
Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna
Antoni de Vilaplana
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller de Lleida Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas 1679 i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum 1684 Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l' Ordus judicarius d’A de Ripoll
Ricard Palacín i Soldevila
Política
Polític i advocat.
Fou un dels capdavanters de la Joventut Republicana de Lleida Elegit alcalde de la seva ciutat, dimití després del cop d’estat de Primo de Rivera i lluità clandestinament contra la Dictadura Diputat a les corts constituents el 1931 Fou membre de la diputació provisional de la Generalitat, de l’equip directiu del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat al Parlament català
Albert Coma i Estadella
Pintura
Pintor.
Becari de la Diputació de Lleida 1952-58, es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees Fou membre actiu del Grup Cogul 1964-66 Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia També s’interessà per la creació d’objectes Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró 1968 i la medalla Morera 1982
Marià Olives i Roca
Historiografia
Polític liberal, funcionari i historiador.
Cap de milícies 1836, contribuí a l’organització de la diputació provincial de Lleida Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans illustres, que han restat inèdits La Revista de Lérida 1875 publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida La revista Ilerda , l’any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX
Guillem Solivella
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major
Dídac Cisteller
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros
Joan Josep Casanoves
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra
Fèlix Ferràs
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius
,
Ernest Ibáñez i Neach
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina