Resultats de la cerca

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147…

Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…

Per mort de la seva neta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello

Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos L’església parroquial Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada El municipi fou annexat al de València el 1898

Passà als seus descendents, els Rao Rau La baronia de la Ferla havia estat concedida el 1395 a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta , comte d’Agosta, i donà lloc a una branca del llinatge de Montcada, que la vengué 1573 als Spadafora, i aquests 1582, als Requesens

El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinet i setè príncep, Manuel de Montcada i Oneto Continua en la mateixa família

Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna morta el 1353 Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac 1362 i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals 1376, que ell també subscriví Amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca…