Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Arfa
Arfa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a la riba esquerra del Segre.
La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969
Fonts
Municipi
Municipi de la part de l’antic comtat de Ribagorça actualment aragonesa, estès des de la serra de la Corrodella fins al Cinca.
La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
Francesc de Mata i d’Alòs
Història
Militar
Militar.
Segon comte de la Torre de Mata 1865 Rebesnet del primer comte Ingressà en l’Acadèmia d’Artilleria 1821 Lluità a favor d’Isabel II en la primera guerra Carlina, i ascendí a tinent coronel 1839 intervingué en les bullangues barcelonines i hagué d’exiliar-se 1841 Ascendit a tinent general 1858, fou ministre de Marina 1863-64 Fou senador per Lleida
Miquel Morell
Història
Bandoler.
Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà pels volts de Prades i formà una bandositat, dita dels morells , que atacava la facció rival dels voltors Processat el 1610, fou perdonat pel lloctinent Manrique en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida
Josep Camaña i Laymon
Arquitectura
Història
Història del dret
Arquitecte i polític, llicenciat en ciències i en dret, fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet.
Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca
Sanç de Ridaura
Metge.
El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit
Francesc Palau i Quer
Història
Carmelità.
En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós
Miquel de Subies
Història
Militar
Militar.
Fou desterrat de Barcelona 1704 per austriacista Quan el rei arxiduc Carles III entrà a Barcelona, alçà gent en armes i cooperà a guanyar Lleida per a la seva causa, juntament amb Manuel Desvalls Fou ennoblit per aquesta acció 1705 i ascendit a coronel Lluità a Aragó i es destacà en les preses de Mallén i Borja 1706 Morí poc després
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina