Resultats de la cerca

La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969

La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya

Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell

Segon comte de la Torre de Mata 1865 Rebesnet del primer comte Ingressà en l’Acadèmia d’Artilleria 1821 Lluità a favor d’Isabel II en la primera guerra Carlina, i ascendí a tinent coronel 1839 intervingué en les bullangues barcelonines i hagué d’exiliar-se 1841 Ascendit a tinent general 1858, fou ministre de Marina 1863-64 Fou senador per Lleida

Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà pels volts de Prades i formà una bandositat, dita dels morells , que atacava la facció rival dels voltors Processat el 1610, fou perdonat pel lloctinent Manrique en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós

Fou desterrat de Barcelona 1704 per austriacista Quan el rei arxiduc Carles III entrà a Barcelona, alçà gent en armes i cooperà a guanyar Lleida per a la seva causa, juntament amb Manuel Desvalls Fou ennoblit per aquesta acció 1705 i ascendit a coronel Lluità a Aragó i es destacà en les preses de Mallén i Borja 1706 Morí poc després

Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…