Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
abric meteorològic
Abric meteorològic de l’Observatori Fabra de Barcelona
© Fototeca.cat
Meteorologia
Artefacte que protegeix els termòmetres i altres aparells per a obtenir la temperatura i humitat veritables de l’aire, a l’ombra.
Consisteix en una caixa amb doble sostre i parets i porta de persiana Quatre potes mantenen els aparells a 1,50 m sobre el nivell del sòl Protegeix els aparells de la insolació directa, de la reverberació del terreny i de les parets, de la pluja i del vent Sol contenir un termòmetre de màxima i mínima, un termògraf, un psicròmetre i un higròmetre
escopidor
Construcció i obres públiques
Defensa de fusta, rajola, etc, posada a la part baixa d’un portal, obertura, etc, perquè escupi l’aigua de la pluja cap a l’exterior.
En el bastiment, el travesser inferior fa d’escopidor, mentre que en el batent sigui porta o finestra és una peça afegida Per a complir la seva missió l’escopidor té per sobre un pla inclinat cap a l’exterior, i per sota, una canaleta que fa caure les gotes que s’escorren per l’escopidor i priva que, per capillaritat, puguin penetrar cap a dintre
creuera
Tecnologia
Sistema emprat en els motors de cilindrada elevada, de doble efecte o de cursa llarga, a fi d’evitar l’empenta lateral del pistó contra les parets del cilindre a causa de les sol·licitacions de la biela.
Consisteix en una peça d’acer de forma cúbica, amb un forat on encaixa l’eix del pistó i dos sortints laterals de forma cilíndrica on s’ajusta el peu de la biela, que porta collat el patí Aquest recolza en una guia que ha d’ésser ben parallela a l’eix del cilindre, per a aconseguir que el pistó es mogui dins del cilindre perfectament centrat
Servicio Nacional de Concentración Parcelaria y Ordenación Rural
Agronomia
Organisme espanyol dependent del ministeri d’agricultura, creat el 1953 amb el nom de Servicio Nacional de Concentración Parcelaria, fins el 1963, que prengué la denominació actual.
Els seus objectius, secundant la tasca de l’Instituto Nacional de Colonización, pretenien superar el fraccionament del camp espanyol, cosa que portà a terme, en el període 1953-71, en 3 601 400 ha, xifra, però, insuficient per a satisfer una demanda de concentració superior als 6 milions d’ha L’any 1971 s’integrà a l’Instituto de Reforma y Desarrollo Agrícola IRYDA
Jean Soulas
Escultura
Escultor francès.
Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525
Víctor Manuel I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1802-21).
Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I
Carles de Fiveller de Clasquerí i de Torres
Història
Cavaller d’Almenara Alta.
Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns
Maria de Jonquers
Història
Filla del tinent general de galeres Gregori de Jonquers, senyor de les Planes de la Vall d’Hostoles i del mas de Jonquers, prop d’Olot, i castellà de Roses.
Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora
Louis Marie Emberger
Botànica
Botànic francès.
Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960
John Davis
Geografia
Navegant i explorador anglès.
Del 1585 al 1587 féu tres expedicions a les regions àrtiques en recerca del pas del nord-oest, durant la primera de les quals descobrí l’estret que porta el seu nom L’any 1592 navegà per les mars del Sud i descobrí les illes Malvines Fou inventor d’un tipus d’octant Escriví The Seaman's Secrets 1594 i The World’s Hydrographical Description 1595
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina