Resultats de la cerca

Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia

Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…

Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat Publicà Ejercicios para las principales festividades del año 1896 i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat 1896

Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les dones del…

Es formà a l’escolania de Montserrat, amb Benet Esteve, i entrà al monestir el 1743 Hom conserva poques obres seves, una de les quals és una Tèrcia , per a sis veus amb acompanyament instrumental

A deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè Deixeble de Joan Baucis, quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, on arribà a ser violoncel solista Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

A les barriades i les poblacions la Barceloneta, el Poble-sec, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar, Olot, Montblanc, Agramunt, etc publicà revistes i butlletins, a semblança de l’efímer butlletí de Barcelona Una bona part d’aquestes joventuts s’integrà a Acció Catalana 1922 Aquesta denominació fou emprada també per grups joves del Partit Nacionalista Català, Estat Català, La Falç i nuclis republicans o socialistes de Reus, Granollers i les Borges Blanques

Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista  L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a  TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures  Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970