Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Correnties Altes
Pedania del municipi d’Oriola (Baix Segura).
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren…
cala de les Coves
Cala
Cala de la costa, al límit entre l’Alacantí (el Campello) i la Marina Baixa (la Vila Joiosa), on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó.
Constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior…
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
Joan Baptista Bataller
Metge.
Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular
Callosa de Segura
El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…
marquesat d’Algorfa
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc d’Algorfa (Baix Segura).
Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat el 1762 a favor del brigadier Francisco RuizDávalos y Rosell, regidor degà d’Oriola Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas
Pasqual Agramunt
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina