Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España
Societat creada el 1858 per a construir i explotar la línia de Madrid a Hendaia.
Explotà una important xarxa de ferrocarrils, formada tant per les seves línies Segòvia-Medina del Campo, Villalba-Segòvia, Osca-Jaca i per les construïdes per la Comisión de Ferrocarriles Transpirenaicos del Estado Ripoll-Puigcerdà, Lleida-Balaguer, Jaca-Canfranc, com per les línies de les companyies que absorbí Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Ferrocarril Silla-Cullera, Ferrocarril de l’Est d’Espanya, Ferrocarril de Tudela a Bilbao i Ferrocarrils d’Astúries, Galícia i…
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
Hospital Universitari i Politècnic La Fe
Medicina
Centre hospitalari de València inaugurat al maig del 2010 i operatiu des del mes de novembre, que començà el trasllat dels malalts (acabat al febrer del 2011).
Substitueix l’antic hospital del mateix nom del barri de Tendetes, en servei des del 1969 És situat al barri de Malilla i, igual que l’antic, continua essent de titularitat i gestió pública, depèn de la Generalitat Valenciana El projecte arrencà el 1998 i l’edifici ha tingut un pressupost de més de 383 milions d’euros i es considera un dels millors hospitals públics d’Espanya i Europa Disposa de 1000 llits i habitacions individuals i va ser dotat d’una inversió de més de 120 milions per a equipament tecnològic d’última generació
Yoigo
Marca comercial de telefonia mòbil de l’operador Xfera.
Tot i que Xfera fou creat l’any 2000, el llançament de la marca es posposà fins el 2006 per problemes d’habilitació i llicència per a la tecnologia UMTS/3G Esdevingué el quart operador de telefonia mòbil 3G en nombre de línies al mercat espanyol i ha aconseguit acords d’itinerància nacional per a utilitzar les xarxes de GSM i UMTS de Movistar i GSM de Vodafone Espanya Controlat per la companyia sueca Telia, principal accionista, l’any 2016 l’operador MásMóvil anuncià la compra del 100% de Yoigo per a constituir el quart operador en l’àmbit estatal
Julia Uceda
Literatura
Poeta andalusa.
Professora de literatura espanyola a diferents universitats dels Estats Units, Irlanda i Espanya, és autora d’una poesia de to íntim i simbòlic, que reflexiona a partir d’elements de la pròpia experiència Ha publicat Mariposa en cenizas 1959, Extraña juventud 1962, Poemas de Cherry Lane 1968, Campanas de Sansueña 1977 i Viejas voces secretas en la noche 1981, llibres que recollí al volum Poesia 1991 El 2003 recollí de nou tota la seva poesia al volum En el viento, hacia el mar 1959-2002 Pel conjunt de la seva obra poètica fou guardonada amb el Premio Nacional de poesia l’any 2003
Gremi d’Editors de Catalunya
Editorial
Associació professional que agrupa les empreses editorials i professionals de l’edició de Catalunya en totes les seves branques.
Fou fundat l’any 1977, i els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels editors amb seu a Catalunya Proporciona als seus associats assistència tècnica i jurídica i publicitat Té representació en òrgans i organitzacions d’àmbit local cambres de comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Consell Català del Llibre, etc, estatal Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Comitè Organitzador del Liber i internacionals Federació d’Editors Europeus, Unió Internacional d’Editors Des del 1985 atorga anualment els premis Atlàntida en diverses categories al…
Carles II de Parma
Història
Rei d’Etrúria (1803-07) i duc de Parma i Piacenza (1847-49).
Fill de Lluís de Borbó, rei d’Etrúria, i de Maria Lluïsa, filla de Carles IV d’Espanya S'exilià a França en 1807-15 i tornà després a Itàlia, al ducat de Lucca, el qual heretà de la seva mare 1824 El 1844, pel tractat secret de Florència, cedí els seus drets al ducat de Guastalla al duc de Mòdena i féu cessió anticipada del de Lucca al gran duc de Toscana, a canvi d’una part de la Lumigiana La revolució del 1848 l’obligà a abdicar el ducat de Parma en el seu fill
Artur Rigol i Riba
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador de jardins.
Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933
José Maria Ferreira de Castro
Literatura
Novel·lista portuguès.
Realista, les seves primeres novelles reflecteixen la seva experiència d’emigrant, amb un propòsit testimonial Emigrantes 1928 i A selva 1930, visió dramàtica de la vida dels treballadors de cautxú a l’Amazones Eternidade 1933, Terra fria 1934, A tempestade 1940, A missão 1957 i A lã e a neve 1947 denuncien les injustícies socials dins l’esquema teòric del realisme socialista, perceptible especialment a A curva da estrada 1950, l’acció de la qual es desenvolupa a Espanya, a la vigília de la guerra civil O instinto supremo 1968 i Os fragmentos publicada pòstumament el 1975 foren…
Bernardino Fernández de Velasco
Història
Polític.
Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina