Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de París i director de l’Institut d’Études Hispaniques, publicà nombrosos treballs sobre literatura castellana i llatinoamericana, entre d’altres, Bolívar choix de lettres, discours, proclamation 1934, Lope de Vega, Peribáñez 1943, Histoire du théâtre espagnol 1965 i L’Espagne au siècle d’or 1971

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

Construí els collegis dels jesuïtes de Le Puy 1610, Dijon 1611, La Flèche 1621, etc Projectà l’església de Saint-Paul et Saint-Louis de París 1627 Seguí sempre l’esquema del Gesù de Roma, i influí sobre tota l’arquitectura religiosa del segle XVII Acabà, en estil clàssic, la catedral d’Orleans

De raça negra, tingué una joventut molt difícil, i hagué d’emigrar a Chicago Les seves novelles reflecteixen la problemàtica de la gent de color El 1946 s’installà a París, on entrà en contacte amb JPSartre De la seva obra cal destacar Black Boy 1945, The Outsider 1953 i Black Power 1954

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent

Mestre d’escola, influït pels pamflets regicides escampats durant les guerres de religió, anà a París, on assassinà Enric IV, el 14 de maig de 1610 Empresonat, fou sotmès a tortura perquè delatés els seus còmplices Tant en la tortura com en el procés, que dirigí Harlay, declarà que actuà sol Fou esquarterat

Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals Umbral París, 1962-70 Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista 1957 i De l’Anoia al Sena sense pressa 1966 i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d' Interpretació llibertària del moviment obrer català 1947

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

El 1960 s’establí a París i collaborà a la revista Tel-Quel Autor d’estil barroc, publicà assaig Escrito sobre un cuerpo , 1968 Barroco , 1974, novella Gestos , 1963 Cobra , 1972 Maitreya , 1980 Colibrí , 1984, poesia Big-Bang , 1974 Un testigo fugaz y disfrazado , 1986 i narracions Cocuyo , 1990 Epitafios, imitación, aforismos , 1994

Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom