Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
ducat de Luna
Història
Títol concedit el 1495 a Joan d'Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça.
Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía
Pere Jeroni Tarassona
Història
Assessor togat de la governació d’Oriola, regent del Consell Suprem d’Aragó.
Autor del manual Instruccions dels furs i privilegis del Regne de València 1580, obra de caràcter eminentment pràctic per a ésser utilitzada pels advocats Conté un breu sumari, per ordre alfabètic, dels furs
Antoni Aguirre
Metge que exercí la medicina a diversos llocs de Catalunya i d’Aragó.
És important la descripció que féu del meteorit que caigué prop del monestir de Sixena el 17 de novembre de 1773
Dalmau de Creixell
Història
Cavaller al servei de Pere I i de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Probablement fill de Pere Creixell i nebot del bisbe de Girona Arnau de Creixell, lluità en la batalla de Muret 1213 Establert després a Tolosa, hostilitzà els croats de Simó de Montfort i intervingué perquè aquest alliberés el rei Jaume, encara infant, fet que tingué lloc a Narbona el 1214 El 1218 ajudà el comte de Tolosa en la resistència als croats Tomic li atribuí 1438 un paper decisiu en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212, tot i que sembla que no hi participà
vescomtat de Roda
Geografia històrica
Nom amb què en català era conegut el vescomtat de Rueda, a Aragó.
Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’…
baronia de Gotor
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1250 a l’anomenat infant
Jaume de Mallorca, fill del valí almohade de Mallorca Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī (mort el 1229), el qual es casà vers el 1234 amb Eva d’Alagón i Martínez de Luna.
El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón
Ambròs Machín
Cristianisme
Bisbe de l’Alguer (1621-27) i arquebisbe de Càller (1627-40).
Fill de pare d’origen català Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino
Esteve Esmir
Cristianisme
Eclesiàstic.
Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria 1639-41 i d’Osca 1641-54 Publicà escrits jurídics
vara quadrada
Física
Antiga mesura de superfície.
Cent vares quadrades de València i de Castelló fan 0,8208 a de Xàtiva i d’Alacant, 0,8317 a de Pallars, 0,6053 a d’Aragó, 0,5959 a i de Terol, 0,5895 a
Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza
Història
Tercer comte de Chinchón.
Era fill de Pedro Fernández-Bobadilla y de la Cueva — ~1575, i, com ell, fou majordom major de Felip II i tresorer general del Consell d’Aragó Més tard fou ambaixador a Roma i a Viena