Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Évol
Poble
Poble del municipi d’Oleta (Conflent), situat a l’esquerra del riu d'Évol.
La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a sant Andreu Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, que Guillem de So mort el 1428, vescomte d’Évol, feu fer per a la seva residència de la Bastida, així com un retaule renaixentista 1578 del Roser Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol , centre del vescomtat d'Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve
évol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les caprifoliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, i amb baies globuloses, negres un cop madures.
Creix en erms humits, terraplens, reguerons, etc
Tuïr d’Évol
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oleta (Conflent), vora el riu d’Évol, aigua amunt d’Évol.
És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà Formà part del vescomtat d’Évol
riu d’Évol
Riu
Riu del Conflent, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol , una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur…
Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So
Història
Vescomte d’Évol.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el Rosselló i la…
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…
Ludovic Massé
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa.
Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc
Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim; fill de Pere Galceran de Castre-Pinós.
Es casà amb Blanca de So, hereva del vescomtat d’Évol Rosselló Acompanyà el rei Alfons IV en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol 1424-25 Sostingué un plet amb Bernat de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest 1454
Bernat de So i de Vilaragut
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…
,