Resultats de la cerca

És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en…

Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…

Carlí, prengué part en la tercera guerra dinàstica havent tornat a València d’un breu exili a França, collaborà als periòdics El Tradicional 1888-89 i La Lealtad 1885-87, fou propietari del setmanari El Centro 1892 i fundà La Lucha 1892 Ocupà càrrecs municipals

El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia

Publicà Explicación de la sintaxis de Torrella 1712, els Diálogos de Luis Vives 1723, en versió bilingüe llatí-castellà, Centuria de frases reducidas a método fácil 1725, Noches y días feriados sobre la sintaxis del maestro Joan Torrella 1750

Estudià amb el seu pare, Ricard Iturbi, i a sis anys tocava el piano en cafès de València Fou professor del Conservatori de Ginebra 1919-23 i dirigí l’Orquestra de la Chaux-de-Fonds Des del 1923 es dedicà a la seva carrera de concertista el 1929 debutà als EUA, on dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra 1936-44 i intervingué en diversos films, com Two Girls and a Sailor 1944 i Anchors Aweigh 1945 Actuà també sovint a Mèxic i per Europa El 1956 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de València Compongué algunes obres per a orquestra i per a piano i enregistrà nombrosos discos,…

Germana de Josep Iturbi i Bàguena Completà els estudis amb el compositor i musicòleg Eduard López i Chavarri i amb el seu germà Josep, el qual la presentà com a concertista a París, on fixà la seva residència i recorregué diversos països europeus Es traslladà als EUA, on fou una cèlebre intèrpret i pedagoga musical De la seva discografia es destaquen les collaboracions amb el seu germà en els enregistraments d’obres de Gershwin, Debussy i Infante, entre d’altres

Deixeble d’Evarist Munyós a València, on també estudià filosofia Fou després deixeble de Sebastiano Conca a Roma Director de l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València, més endavant ho fou de la de Sant Carles 1768, i acadèmic de mèrit de San Fernando 1762 Té obres als convents de caputxins i de Sant Francesc de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de San Fernando

Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès fou desterrat a França Redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província d’Aragó En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de l’especier 1817, El comte d’Urgell 1843, etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions

Aquesta plana litoral limita al nord per muntanyes gresoses de petita entitat com el Picaio 372 m o el Puig, que en realitat no són sinó avançades de la serra de Portaceli o de la serra Calderona A la costa es troben grups dunars discontinus vora la Gola de l’Estany al nord de Puçol, al Puig i a Alboraia La platja és lleugerament empinada amb còdols i graves Formen part d’aquesta comarca els municipis d’ Albalat dels Sorells , Alboraia , Albuixec , Alfara del Patriarca , Almàssera , Bonrepòs i Mirambell , Burjassot , Emperador , Foios , Massalfassar , Massamagrell ,…