Resultats de la cerca

La capital és Constantina

És situada en una regió molt plana, sobre una plataforma enlairada que la fa accessible només per un costat Centre comercial d’una regió cerealista i nucli industrial amb producció de teixits, farina, cuir, maquinària, materials per a la construcció, tabac i productes alimentaris encara hi és molt estesa l’activitat artesanal Efectua el comerç amb l’exterior pel port de Skikda, però la influència d’Annaba en limita l’expansió comercial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Constantine, fundada el 1969 i Centre Universitaire de Recherches, d’Études et de…

La ribera de Huéznar forma en gran part el límit de ponent del terme Hi ha agricultura de secà, fonamentalment cereals i vinya, mines coure, plom, ferro i una certa activitat industrial fabricació de licors, adoberies, etc

Lluità amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, i el 1831 passà a Algèria, on es destacà repetidament i fou ascendit Ascendit a general de brigada per Napoleó III 1852, assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de la província de Constantina 1858-59

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes

Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí

Publicà estudis sobre el violí i els seus orígens a França, biografies, com Corelli et son temps 1954 i Vivaldi et la musique instrumentale 1948, obra en la qual establí una catalogació de l’obra vivaldiana que hom empra encara a França Fou crític musical de Le Figaro Littéraire

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune fille au livre…

De formació autodidàctica, rebé la influència de l’impressionisme i del realisme Creà, amb colors violents, una obra plena de simbolisme i de visions fantàstiques, que respon al seu particular expressionisme fantàstic Obres Èdip , L’esfinx i la vida ambdues al Musée National d’Art Moderne, París