Resultats de la cerca

Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees democràtiques…

Fou director de la Biblioteca d’Alexandria i mestre d’Aristarc de Samotràcia Deixà una antologia de poetes grecs més antics, que ha conservat fragments de peces desconegudes

L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970

Freqüent en l’obra dels tràgics on a vegades constitueix un cant funeral i en Aristòfanes, Plató la contraposa a la khorōdía o cant del cor

Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae

Innovà la tragèdia reduint les funcions del cor a uns intermedis lírics deslligats de l’acció Parlen d’ell Plató i Aristòfanes Entre les seves obres, de les quals només han restat fragments, destaca La flor

En les seves obres desenvolupà nombrosos temes política, crítica literària, paròdia de mites, elements de faula, etc Entre els 21 títols que hom li coneix, mereixen d’ésser esmentats Némẽsis i Pytínẽ ‘La garrafa’ Hom el considera un precedent d’Aristòfanes

Autor de moltes obres de contingut mitològic i erudit en versos polítics, excellí com a exegeta d’obres i d’autors clàssics la Ilíada , Hesíode, Aristòfanes, Licofront, etc i, sobretot, com a colleccionista de notícies sobre l’antiguitat En aquest sentit, la seva obra més important és el Llibre de les històries , o les Khilíades , conjunt de tretze llibres cadascun dels quals conté mil versos de χιλίας, ‘miler’, que constitueixen una mescla heterogènia de temes literaris, històrics, mitològics i arqueològics

Crític polític Els taxiarques , 427 aC i d’esperit bèllic Els prospàltics , Desertors o andrògins , atacà Cleó a L’edat d’or 424 aC i Hipèrbol a Marikás , obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers , d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos Criticà la sofística i censurà la societat Els aduladors , 421 aC Autòlic , 420 aC Els purificadors , i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar D’ell rebé el nom el vers eupolideu , molt usat en la comèdia grega

Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…