Resultats de la cerca

El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un terç del regne de Portugal A la mort del rei Joan VI…

La capital és Bragança

Situada damunt un turó d’esquists i coronada per un castell gòtic, és un centre agrícola i ramader, amb activitat industrial molt escassa tèxtil És unida per un ramal ferroviari a la línia internacional Porto - Barca d’Alva, i per dues carreteres a la frontera espanyola del Douro i a la ciutat de Guarda

Iniciada el 1853 per Pere V, el seu darrer representant fou Manuel II, destronat el 1910

Pretendent carlí al tron d’Espanya Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI, s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII

Era fill de l’infant Carles -Maria Isidre, fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 abril 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia

Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep Guillem de…