Resultats de la cerca

Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia El rei el nomenà superinspector dels peritatges que feien els cirurgians de les lesions causades en baralles

Fill d’un guardador de porcs, anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla , teixidor de llana, de qui prengué el nom El 1519 fou elegit membre de la junta dirigent agermanada dels Tretze Fou un dels ambaixadors prop de Carles V a Molins de Rei l’hivern de 1519-20, i rebé el lloctinent de València Diego Hurtado de Mendoza en la seva entrada a la ciutat 1520 Intentà — en va — l’agermanament de Morella Nomenat 1520 procurador de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Paterna, s’installà a Benaguasil amb la seva família Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais,…

Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor…

El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli El 1591 era arquitecte de la ciutat de València La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre — d’un classicisme pur — i altres dependències del Collegi del Corpus Christi, fundat per Juan de Ribera a València 1598-1610

L’edifici, de volta de canó, té una porta d’accés d’arc de mig punt, una obertura d’ull de bou i un petit campanar d’espadanya, amb una campana de forja Les parets són de còdols i pedra, i algunes zones es troben arrebossades amb morter Restaurada el 1987, l’any 2000 fou declarada bé cultural d’interès local

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…

Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…

Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos

Vida i obra El 1932 la família s’establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels  Setze Jutges  El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…

Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques,…