Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
germana de la caritat del tercer orde del Carme
Cristianisme
Membre de la congregació fundada per Joaquima de la Mare de Déu del Carme Conté i Ribas i Joan Àngel Torrents, a Palma (Mallorca) el 1874.
Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta
Sant Romà de la Clusa
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Castell de l’Areny (Berguedà), que presideix la profunda clotada de la Clusa
.
La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
pinya
Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament.
capmàs
Història del dret català
Conjunt que formava el mas principal amb les teneons o pertinences agregades.
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en…
cel·la
Història
Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent, lligat només al bisbe o senyor del lloc.
Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita dels fruits i rèdits de les terres propietat del…
microeconomia
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.
El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències dels canvis en…
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…