Resultats de la cerca

Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música,…

Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un…

L’autor i l’origen d’aquesta dansa són desconeguts, i és transmesa de generació en generació És anomenada també ballet popular , per tal de distingir-la del ballet acadèmic

En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX

Fomentada especialment per JB Lully en les seves òperes, el primer que creà una opéra-ballet fou, però, el compositor provençal A Campra amb L’Europe galante 1697, obra que, pel fet d’ésser estrenada a l’Òpera, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra Les Fêtes vénitiennes , 1710 i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí JPh Rameau, amb títols com Les Indes galantes 1735 En aquest tipus d’òpera, l’argument els usos amorosos en diferents països europeus - L’Europe galante - o a tot el món - Les Indes…

Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les…

Existeix una confusió sensible entre la comédie lyrique i la comédie-ballet que impedeix de fer-ne una diferenciació clara La comédie lyrique només es diferencia de la tragédie en musique pel caràcter del seu argument, ja que les dues són totalment cantades La comédie-ballet s’apropa a l' opéra comique perquè totes dues juxtaposen música i dansa a un text parlat El seu creador fou Molière, que, arran de l’estrena de l’obra Les Fâcheux 1661, inclogué algunes parts de dansa durant la representació Aviat la collaboració de Molière amb Giovanni Battista Lulli esdevingué…

Fou ideat per André Campra encara que la idea ja es troba en GBLulli, com una síntesi dels dos espectacles, que presentà per primer cop amb L’Europe galante 1697 El gènere fou conreat per Rameau Les Indes galantes , 1735, André Cardinal Destouches, Bodin de Boismortier i altres autors francesos del segle XVIII

Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996