Resultats de la cerca

Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…

En la cromatografia sobre paper o capa fina és constituït per les taques de cada component fetes visibles per revelatge o per exposició a la llum ultraviolada en el cas de la cromatografia de gasos rep aquest nom la gràfica produïda pel cromatògraf corba d’elució , l’estudi de la qual permet d’identificar-ne els components

L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…

Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química

Hom empra aquesta tècnica en la cromatografia de columna

És líquid, incolor, es fon a -30°C i bull a 174°C Hom l’empra en espectroscòpia i en cromatografia com a substància de referència

Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió

En les proteïnes i pèptids, només aquell reacciona amb l’aminoàcid N-terminal i amb els grups amino en ε de la lisina Després d’una hidròlisi dels enllaços peptídics, hom identifica els dinitrofenilats dels aminoàcids per cromatografia

Fou professor a Breslau És considerat com el creador de la cromatografia sobre paper descobrí el pirrole, l’anilina, l’efecte de la belladona i estudià la composició de la matèria Publicà una Farbenchemie 1834-50, en 3 volums