Resultats de la cerca

De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m

Efectuà més de 70 primeres ascensions d’una gran dificultat, entre les quals Civetta, paret NW 1931, Cima Grande di Lavaredo, paret N 1933 i Campanile Comici 1940 El 1936 visità Catalunya els Encantats Morí en un accident d’escalada

Escalador i soci del Club Muntanyenc Barcelonès que destacà per les seves escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, les Dolomites i el Tirol Juntament amb Josep Maria Torras formà una de les cordades més mítiques de l’escalada montserratina, la Torras-Nubiola, amb mig centenar de vies obertes des del final de la dècada de 1940 El 1948 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE L’estiu del 1956 i el 1957 realitzà nombroses escalades al Tirol i a les Dolomites on treballà d’ajudant de guia de muntanya El 1978, juntament amb Josep Barberà i Josep…

Situat a la vall d’Ampezzo, al peu de les Dolomites, és una famosa estació turística d’esports d’hivern

Soci del Club Muntanyenc de Terrassa, és un dels pocs escaladors que coronà l’Eiger per la cara nord en tres ocasions El 1980 destacaren les seves ascensions a les Dolomites Entre el 1982 i el 1983 escalà diverses vies dels Écrins, del massís del Mont Blanc, dels massissos del Valais i les Dolomites El 1985 formà part d’una expedició de Terrassa al Saipal Nepal i el 1986 escalà l’Alpamayo, el Quitaraju i el Cayesh, als Andes peruans A l’octubre del 1986 realitzà la primera ascensió estatal en solitari de la paret nord de l’Eiger, i al març del 1987, hi feu la primera…

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…

Comprèn la conca alta del Piave, als Dolomites El bosc i les pastures són els recursos principals, que faciliten la ramaderia hi ha jaciments de galena i de blenda la indústria es redueix a algunes centrals hidroelèctriques El seu pintoresquisme ha afavorit un gran desenvolupament del turisme d’hivern, amb centre a Cortina d’Ampezzo

Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982

Membre de l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, ha estat tres cops campió del món de curses de muntanya 2002, 2003, 2004 i una vegada campió d’Europa d’esquí de muntanya 2005 També fou subcampió d’Europa de la cursa vertical 2007 i quart classificat a la mateixa prova del Campionat del Món 2006 En curses de muntanya guanyà la Dolomites SkyRace 2006, la Mount Kinabalu Climbathon Malàisia i la Ben Nevis Race 2008

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948