Resultats de la cerca

És constituïda per l’entrecreuament d’abundants fascicles de fibres collàgenes i per nombroses xarxes de fibres elàstiques

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra…

Les meninges són la duramàter, la piamàter i l'aracnoide

Apareix després de la ruptura de l’artèria meníngia mitjana com a conseqüència d’un traumatisme capaç de produir la pèrdua transitòria del coneixement L’hematoma, a mesura que augmenta de volum, va comprimint el cervell, de manera que el malalt, al cap d’algunes hores d’haver-se recuperat del traumatisme, torna a presentar trastorns neurològics que, ràpidament, poden abocar en el coma i la mort per hernició de les estructures cefàliques La succió quirúrgica urgent de l’hematoma és curativa

És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…

En l' hematoma subdural agut hi ha un esqueixament de l’aracnoide, i la sang i el líquid cefalorraquidi entren a l’espai subdural En l' hematoma subdural crònic els símptomes i els signes apareixen després de setmanes o mesos d’haver-se produït el traumatisme o lesió cefàlica

Habitualment, però, el terme cefalea es restringeix als dolors de la regió cranial i no inclou els referents a la cara, la faringe o la regió cervical Les característiques d’aquest dolor són molt variades sensació de pesadesa, de cops repetits i violents, de constricció, de pulsació, de cremor, de punxades, etc El símptoma cefalea és molt comú hom calcula que el sofreixen amb assiduïtat una de cada cinc persones i pot ésser ocasionat per trastorns molt diversos encara que sovint de poca gravetat només en un petit percentatge de casos la cefalea és un símptoma de malalties greus Els mecanismes…