Resultats de la cerca

S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació Cal esmentar-ne Sant Cristòfor 1597 església del Salvador, Sevilla, el Crist de la Clemència 1603 catedral de Sevilla, el Sant Domènec penitent 1605 Museo de Santa Cruz, Sevilla, el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce 1609, una part del retaule de San Miguel, de Jerez 1617, i la Immaculada ,…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà…

Les balades tradicionals narren una història o un fet de manera condensada però completa, generalment fent referència a esdeveniments tràgics, amors o llegendes religioses, amb recursos efectistes i, sovint, amb la intervenció de diàlegs A partir de la repetició de determinades fórmules, i amb simplicitat expositiva, aconsegueixen una retòrica dramàtica molt eficaç La transmissió oral situa les balades en un procés continu de recreació i transformació tant dels versos com de la melodia, que s’adeqüen a estils melòdics de diferents èpoques Tant a Europa com a l’Amèrica del Nord…

Entre el 1508 i el 1516, aproximadament, treballà a Roma i a Florència, i fou ajudat per Miquel Àngel, el qual influí decisivament en la seva formació artística A aquesta època hom ha atribuït un grup de pintures d’un manierisme precoç Quan en tornà 1517, estigué vinculat, com a pintor del rei , a la cort de Carles V, per a la qual dugué a terme diversos encàrrecs de pintura i escultura, però no aconseguí de consolidar el favor de l’emperador i, després del 1526, restà definitivament apartat del cercle cortesà A partir d’aleshores es dedicà, a Valladolid, principalment a l’escultura Els seus…

Vida Davant la seva precocitat, de ben petit ja tingué bons professors de violí, com J Hornziel i S Serwaczynski La seva mare, pianista i germana del també pianista E Wolff, el feu anar a estudiar al Conservatori de París amb J Claver i JL Massart En sortí amb un primer premi el 1846, i el 1848 es presentà a la capital francesa i a Sant Petersburg Tornà al Conservatori de París per estudiar composició amb H Colet 1849-50, però de seguida inicià una sèrie de gires de concerts, amb el seu germà Józef al piano viatjaren per Rússia 1850-55 i posteriorment anaren a Varsòvia, París i Londres En…

Infant prodigi, de molt jove aprengué a tocar tot sol diversos instruments, però destacà molt especialment amb la guitarra elèctrica, instrument del qual és considerat un dels principals intèrprets de la seva generació Començà a despuntar abans d’arribar a vint anys Aconseguí un contracte amb la multinacional Warner, cosa que mai ningú no havia assolit de tan jove Gràcies als seus grans dots com a músic, ballarí i showman assolí ràpidament una gran popularitat Ja demostrà els seus dots en el seu primer disc, For you 1978, on tocà tots els instruments, feu tots els arranjaments i s’encarregà…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís XIV…

La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…

Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…

Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…