Resultats de la cerca

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…

Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…

Seguidor i deixeble dels Carracci La seva obra, després de conèixer les composicions de Caravaggio, esdevé la plasmació d’ambdós corrents El seu classicisme fa que la seva major preocupació sigui l’harmonia i la bellesa de totes les figures La força clar-obscurista de Caravaggio es transformà en ell en un cromatisme equilibrat i potenciador de l’estètica abans esmentada Si la seva obra pictòrica, com a aportació a l’art, no és revolucionària, influí molts pintors coetanis seus i àdhuc posteriors

Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric

La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

Treballà a Mòdena, on féu una Pietat per a l’església de San Giovanni 1477-80 i el Pessebre per a la cripta de la catedral 1480 A Nàpols féu l’anomenada Lamentació i un Sant Enterrament de vuit personatges de terracota per a l’església de Sant'Anna dei Lombardi 1492 Residí a la cort del rei francès Carles VIII 1495-1511, on projectà la tomba d’aquest rei, a Saint-Denis, i féu l’estàtua eqüestre de Lluís XII a Blois 1515

Ha estat donat el seu nom a una forma d’esplenomegàlia malaltia o síndrome de Banti

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli catàleg cal…