Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
pedraferit
Entomologia
Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat, i que externament presenten la pell llisa i amb colors virolats; sovint tenen un esperó de forma variable en el darrer segment abdominal.
Es nodreixen de tota mena de plantes, bé que abunden més en els conreus
cuc de seda
Cuc de seda menjant una fulla de morera
© Fototeca.cat
Entomologia
Eruga del lepidòpter Bombyx morio (papallona de la seda), que en molts llocs del llevant de la península Ibèrica ha estat objecte de cria per tal de beneficiar la seda amb què fabriquen els capolls on es reclouen durant l’estat de crisàlide.
Els cucs de seda són erugues de cos blanc i sedós que es nodreixen sobretot de fulles de morera
mirmeleònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters formada per individus que atenyen fins a uns 30 cm de longitud, amb les ales grosses i els tarsos pentàmers.
Les larves tenen unes mandíbules potents, amb nombroses dents, i es nodreixen de formigues El gènere més representatiu és la formiga lleó
fascolòmids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials d’uns 70-120 cm de llargària, cos arrodonit i massís, cap gros i potes curtes, robustes i excavadores, amb cinc dits a les anteriors i quatre a les posteriors.
Es nodreixen de vegetals Inclou tres gèneres, amb tres espècies, entre les quals es destaca l’uombat Habiten a Austràlia i a Tasmània
polífag | polífaga
Zoologia
Dit dels animals que es nodreixen de diverses classes d’aliments.
elm
elm (Cassis saburon)
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels doliòlids, d’uns 6 cm de llargada, amb la closca de forma piramidal i globulosa, semblant a l’elm dels guerrers.
Habiten a la Mediterrània, en els fons arenosos propers a la costa, on excaven galeries cercant els molluscs bivalves, dels quals es nodreixen És comú i comestible
rinobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, de cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d’una guitarra; les aletes pectorals es fusionen lateralment amb el cap, i tenen dues aletes dorsals iguals i la caudal ben desenvolupada.
Són ovovivípars Costaners bentònics, habiten als fons de sorra i fang, on es nodreixen d’altres peixos i d’invertebrats Habiten a les costes dels Països Catalans
tel·línids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis que inclou uns pocs gèneres d’animals de closca asimètrica, més llarga per un costat que per l’altre, minsa i prima, amb la cara interna de les valves dentada amb sifons molt llargs i separats.
Es nodreixen de petitíssimes algues que xuclen amb els sifons Destaca el gènere Tellina , amb Tnitida , molt comuna en fons de sorra dels litorals dels Països Catalans
vall d’Aezkoa
Vall de l’alt Pirineu navarrès, País Basc, en el curs superior del riu Irati.
Pertany a la vall el bosc d' Irati , fageda en part explotada comunalment Les pastures nodreixen bestiar boví La població parla una varietat del dialecte baixnavarrès del basc
nototènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que tenen el cos allargat, amb una boca bastant grossa, de la qual surt una bàrbula.
Les escates són ctenoides i les aletes pelvianes són separades Es nodreixen de peixos, crustacis o molluscs i es troben a les mars fredes de l’hemisferi austral