Resultats de la cerca

Estudià a València Doctor en medicina, fou auxiliar de la facultat de medicina de Madrid, on fundà un gabinet de raigs X 1906 i, més tard, una càtedra d’ortopèdia, que regí Escriví un Bosquejo histórico sobre l’ortopèdia antiga

Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És utilitzada en…

Llicenciat a Barcelona el 1936, tingué com a mestres Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre d’altres En començar la Guerra Civil, s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà Tinent de sanitat, fou destinat al front d’Aragó i a l’Institut Pere Mata de Reus, on aprengué la tècnica de l’enguixat de Bohler que més endavant li serviria en les seves aportacions en traumatologia Després d’exiliar-se a Mèxic 1939, el 1941 anà als Estats Units, on estudià ortopèdia a l’Hospital Universitari d’Iowa, institució on dugué a terme tota la seva carrera científica i assistencial, i del qual…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford El mateix any…

Treballà al centre de medicina de l’esport del Consell Català de l’Esport 1990-95 i reforçà els seus coneixements en ortopèdia i traumatologia a l’Hospital Mútua de Terrassa L’any 1996 s’incorporà als serveis mèdics del Futbol Club Barcelona, on de forma pràcticament ininterrompuda ha estat metge del primer equip de futbol Passà també per diferents federacions esportives catalanes i espanyoles com a responsable mèdic Rebé el premi a l’excellència professional del Collegi de Metges de Barcelona 2011

Fou campió de Catalunya 1981, 1986, 1989 i d’Espanya 1986 del concurs general, en el qual també fou subcampió 1982, 1984, 1988 i tercer classificat 1983 També aconseguí diversos títols estatals per aparells És el gimnasta amb més participacions nou al Memorial Blume En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Campionats del Món 1983, 1987 i els Campionats d’Europa 1987 Aconseguí una medalla de plata 1983 i una de bronze 1987 per equips als Jocs Mediterranis El 1987 es llicencià en medicina i cirurgia general i s’especialitzà en medicina esportiva, ortopèdia i…

Es traslladà a Barcelona el 1872 instat pel seu germà Pere Esquerdo i Esquerdo , i s’hi llicencià en medicina 1878 Es doctorà a Madrid l’any següent Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 en fou metge numerari el 1882 El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal, a qui havia ajudat a practicar les primeres laparotomies reeixides fetes a Barcelona 1875-82 Fundà el servei de ginecologia a l’Hospital de la Santa Creu Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant el període 1891-93, i el 1897…

Es llicencià en medicina a Barcelona 1965, s’especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975 Coautor dels llibres La sanidad, hoy 1975 i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat 1977, collaborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i fou coordinador general de l’Àmbit d’estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana 1977 Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l’Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974 El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya El 1980 i…