Resultats de la cerca

La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de millorar-la El guix no s’ha de treure fins que el…

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…

Segons la direcció cap on es decanta el necessari equilibri entre la formació i la reabsorció de l’os, hom pot dividir les osteopaties en dos grans grups les que van acompanyades d’un augment de calcificació òssia com l’osteopetrosi, l’hipoparatiroïdisme i les neoplàsies osteocondensants i les que representen una disminució de calcificació òssia com l’osteoporosi, l’osteomalàcia i les neoplàsies osteoclàstiques

 La seva repetició sostinguda pot provocar lesions inflamatòries de parts toves, necrosis òssies o fractures per sobrecàrrega

Hom l’explora mitjançant diapasons de vibració lenta, collocats sobre zones cutànies que recobreixen les superfícies òssies

Clínicament es manifesta amb alteracions neurològiques signes d’hipertensió intracranial i trastorns meningis i pulmonars i òssies, més rarament

Actualment hom empra una quarantena de biomaterials silicona, tefló, dacró, poliuretà, alumini, etc en implantacions òssies, articulars, cardíaques, vasculars, oftàlmiques, etc

Determina deformitats òssies i retard en el creixement Fou descrita pel cirurgià francès Léopold Ollier 1830-1900 Hom l’anomena també condrodisplàsia

L’excreció augmenta en situacions clíniques en les quals hi ha mobilització del calci hiperparatiroïdisme, immobilitzacions òssies, etc La calciúria és poc modificable per la dieta

Té un paper molt important en la regulació del metabolisme del calci S'allotja en cavitats de la substància fonamental intercellular del teixit ossi, anomenades llacunes òssies