Resultats de la cerca

Cheikh Kaolack, 1961 i Pape Dakar, 1965, des de llur infància reberen la marcada influència de la música de Bob Dylan El seu tema Yatal gueew   esdevingué un manifest polític que imprimí el segell del canvi a les eleccions legislatives senegaleses del 29 d’abril de 2001 Els valors de la cançó eren els de la democràcia, la tolerància i la pau

Situada al NE de Lió, és un centre de serveis bancaris

Format a Londres, s’establí a París, on collaborà amb IJ Pleyel i, el 1815, obrí el seu propi taller de construcció Durant el segon quart del segle XIX adquirí una justa reputació com a constructor refinat i gran innovador, ja que es dedicà incansablement a experimentar amb els seus propis invents, no sempre reeixits i que acabaren provocant la fallida de l’empresa Entre les seves patents que prosperaren destaquen el recobriment de feltre per als martells i el pianino , primer piano vertical de petites dimensions, amb encreuament de cordes Tot i que la firma no tingué continuïtat, fruí d’una…

Joseph de Maistre, polític i filòsof savoià, publica Du Pape

Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…

Estudià a l’École des Arts Décoratifs i s’incorporà a la Marina 1936 Membre de la Resistència 1940, fou empresonat pels nazis 1943 En acabar la guerra fou condecorat amb la Legió d’Honor, i començà a fer collaboracions periodístiques a L’Aurore i Le Figaro Escriví molts llibres, de marcada preocupació catòlica La maison des otages 1946, Les Greniers du Vatican 1960, Dieu existe, je l’ai rencontré 1969, Il y a un autre monde 1976, Les Trente-Six Preuves de l’existence du Diable 1978, Le chemin de la croix 1986, Portrait de Jean-Paul II 1988, Les Grands Bergers 1992, Défense du Pape…

A Alemanya protagonitzà comèdies sentimentals Der Fluch , ‘La maledicció’, 1923 Amb el sonor augmentà la seva popularitat, gràcies al seu domini del francès i l’alemany, que li permeté interpretar dues i tres versions del mateix títol Liebeswalzer , ‘El vals de l’amor’, de W Thiele, 1930 Der Kongreß tanzt , ‘El congrés dansa’, 1931, d’E Charrell Ein blonder Traum , ‘Un somni ros’, 1932, de P Martin, etc El 1939 emigrà a França i posteriorment als EUA Des del 1943 treballà només per al teatre

Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur la Révolution…

És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…

Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…