Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
torre dels Penyals
Història
Antiga torre de defensa de la costa, al S del terme de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
Els penyals d’Alaior
Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa…
àguila cuabarrada
àguila cuabarrada
© About Inventaire National du Patrimoine Naturel / P. Gourdain
Ornitologia
Àguila d’uns 70 cm, que té el dessota blanc i les ales molt fosques, amb la cua creuada per barres i una franja terminal fosca.
Nia als penyals i hom la troba a les serres mediterrànies
Binidalfà
Possessió del municipi de Ferreries (Menorca), al nord del terme.
La zona costanera més pròxima a uns 2,5 km és anomenada els penyals de Binidalfà
ocell de tempesta
Ocells de tempesta
Seo/BirdLife
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes, de la família dels hidrobàtids, de 15 cm, d’un color negrenc i amb el carpó blanc, les potes i el bec negres i la cua quadrada.
És l’ocell marí més petit d’Europa Habita als illots i els penyals del litoral des del golf de Biscaia fins a Islàndia, i a les illes i en alguns punts costaners de la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
la Mola
Zona de llevant de l’illa de Formentera, voltada de penya-segats i la més alta de l’illa (202 m alt.), a la qual s’uneix per una llenca baixa i estreta de terreny.
Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa
engorjar-se
Introduir-se un riu, un camí, per un congost estret entre penyals.