Resultats de la cerca

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal 1955 i…

Participà en la guerra contra Napoleó i durant el Trienni Liberal lluità contra els absolutistes Aquests l’obligaren a deixar l’exèrcit 1825, però en triomfar definitivament els liberals fou nomenat comptador general de valors 1836 i ministre d’hisenda 1840 i 1847 Escriví diverses obres

Residí en diversos períodes de la seva joventut a l’Argentina, on collaborà amb la Federación Obrera Regional Tornà per estudiar filosofia a Madrid 1915-17, on conegué Salvador Seguí, i medicina a Berlín 1922-26 A l’Argentina, fou collaborador de la revista La Protesta , amb Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia, i publicà El anarquismo en el movimiento Obrero 1925 A Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes i dirigí Tierra y Libertad Més endavant publicà Reconstrucción social Bases para una nueva edificación económica argentina 1933 i escriví La…

Reforma tributària de Mon-Santillán, que dóna a l’Estat liberal espanyol la seva base fiscal moderna

Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gener-abril del 1935, que substituí com a setmanari Tierra y Libertad , suspesa governativament A partir del maig del 1935 fou mensual Hi collaboraren importants teòrics anarquistes Juan Lazarte, Felipe Alaiz, Isaac Puente, Agustín Souchy, Rudolf Rocker i intellectuals Gonçal de Reparaz, Fèlix Martí i Ibáñez, Martínez Rizo, etc tingué com a illustradors Antoni Vidal, Josep Renau i JMonleon, i en fou secretari de redacció Jacinto Toryho Assolí una elevada difusió 17 000 exemplars el 1936 Santillán s’esforçà a definir un anarquisme constructiu…

Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de Tiempos Nuevos i en especial s’abocà a la discussió entorn de la revisió de l’anarquisme provocada per la guerra civil

Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Continuà l’orientació de Solidaridad Proletaria i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de DAde Santillán des de La Protesta de Buenos Aires i de MBuenacasa des d' El Productor de Blanes i Barcelona Entre els seus redactors i collaboradors cal esmentar AArnó, RMolist, JPeiró, ÁPestaña, CPiñón, ÀAbella i MPérez Óptimo