Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Francesc Andreu i Maimó
Historiografia catalana
Historiador i músic.
De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi 1984 i…
Gaietà de Thiene
Cristianisme
Història del dret
Sacerdot i jurisconsult italià.
Fundà l’orde de clergues regulars de Sant Gaietà, o teatins teatí Fou canonitzat per Climent X el 1671 La seva festa se celebra el 7 d'agost
So N’Espanyolet
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina.
Forma, juntament amb Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria l’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida des del començament als teatins
Agostino Barelli
Arquitectura
Arquitecte italià.
Introduí el barroc italià a Baviera església dels teatins, a Munic, començada el 1663 un pavelló del Nymphenburg de Munic, 1665 Tornà el 1675 a Bolonya, on féu nombroses construccions
Gioacchino Ventura di Raulica
Cristianisme
Teòleg i predicador sicilià.
Fou general de l’orde dels teatins Home d’idees liberals i democràtiques en política i partidari del tradicionalisme en filosofia, exercí una gran influència en el moviment nacionalista sicilià Exiliat a París, hi tingué molt d’èxit com a predicador
Joan Gallifa
Cristianisme
Sacerdot.
Ingressà a l’orde dels teatins Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona formà part del complot antifrancès dit de l’Ascensió 11 i 12 de maig de 1809 Fracassat aquest i descoberts els conspiradors, fou executat amb ells a la Ciutadella de Barcelona
Executen els caps de la conspiració de l’Ascensió
En el marc de l’ocupació napoleònica, les autoritats militars franceses de Barcelona executen a la Ciutadella de Barcelona els caps de la Conspiració de l’Ascensió Pel mètode de la forca són executats el corredor de canvis Salvador Aulet i els rendistes Joan Massana i Josep Navarro, i pel mètode del garrot vil, atesa la seva condició de religiosos, els clergues de l’orde dels teatins Joaquim Pou i Joan Gallifa
Andreu Avel·lí
Cristianisme
Religiós teatí.
Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Pau IV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Pietro Carafa en esdevenir papa (1555-59).
Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses