Resultats de la cerca

Denominació contrària a ciutat celestial i complementària d’aquesta

Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos…

Denominació contrària a ciutat terrenal i complementària d’aquesta

La seva obra recull les influències dels poetes anglesos Alexander Pope i James Thompson Daphnis 1733, Irdisches Vergnügen in Gott ‘El goig terrenal en Déu’, 1721-48

La seva aigua servia per a fer oblidar als morts la vida terrenal Segons alguns representants de la metempsicosi , les ànimes, abans de llur reencarnació, bevien d’aquesta aigua i oblidaven tot el que havien vist en el regne de les ombres

Pel seu origen jueu, fou reduïda a la inactivitat pels nazis Les seves obres poesia, novella, narració, teatre reflecteixen el problema religiós del pecat i de la gràcia, la migració terrenal i el retorn, els horrors de la guerra i de la postguerra La seva obra principal és Das unauslöschliche Siegel ‘El segell inesborrable’, 1946, elaborada durant el període de silenci

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina

En el Vedānta, Déu, guru i atman són considerats una sola i mateixa cosa, i tota la pedagogia del mestre s’encamina a revelar al deixeble aquesta veritat final En altres escoles, el guru és una manifestació visible de l' ādiguru , o mestre diví original, del qual el guru terrenal deriva a través d’una successió ininterrompuda de mestres Entre els sikhs, el terme guru té unes connotacions especials als deu primers caps de la secta En la llengua malaia, aquest terme és aplicat als mestres d’escola