Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
hureaulita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de manganès, Mn5(PO4¦PO3OH)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic cristalls prismàtics curts incolora, vermellosa, groga o marró Té duresa 3,5 i pes específic 3,2
jatoba
Botànica
Tecnologia
Arbre de l’Amèrica tropical, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes de dos folíols ovals, de flors groguenques i fruits en llegum.
Produeix una fusta vermellosa, dura, tenaç i de gra fi, utilitzada en ebenisteria i en la indústria naval És sobretot aquest arbre el que forneix el copal
cedrela
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les meliàcies, d’uns 30 m d’alçada, de fulles pinnaticompostes i flors grogoses.
Estès per tota l’Amèrica intertropical Dóna una fusta vermellosa, porosa, aromàtica i de gra molt fi, emprada per a la fabricació de mobles i de capses d’havans
tub luminescent
Electrònica i informàtica
Làmpada de descàrrega luminescent en forma de tub llarg, rectilini o corb.
Un dels més coneguts és el tub de neó , que produeix una llum vermellosa, que pot ésser modificada per addició d’altres substàncies, a més del neó Són emprats en anuncis publicitaris
petxina variada
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
mosques
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània
criolita
Mineralogia i petrografia
Fluorur d’alumini i sodi, Na3AlF6.
Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall
albercoc
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
blat pintat
Agronomia
Qualsevol de les varietats de blat que donen grans de coloració vermellosa.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina