Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
configuració electrònica
Física
Distribució dels electrons d’un àtom o molècula en els diversos orbitals d’aquests.
Per a deduir les configuracions electròniques dels àtoms, hom es basa en el fet que un àtom multielectrònic pot collocar els seus electrons en un conjunt d’orbitals formalment anàleg al de l’àtom d’hidrogen, bo i seguint l’ordre de menor a major energia dels orbitals i tenint en compte el principi d’exclusió L’ordre en què es van emplenant d’electrons els orbitals d’un àtom neutre és 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d, ~ 5f orbital atòmic La configuració electrònica d’un àtom és simbolitzada per mitjà de la…
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
nivell d’energia
Física
Concepte físic ideat per Niels Bohr (àtom de Bohr) per tal de donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l…
principi d’exclusió
Física
Principi segons el qual en un àtom qualsevol no hi pot haver dos electrons en el mateix estat quàntic.
És a dir, han de tenir diferent el valor d’algun de llurs nombres quàntics Fou enunciat per Pauli el 1925, i ha permès d’estudiar l’estructura de l’àtom, explicar l’espectre òptic i el de raigs X de qualsevol àtom i justificar l’ordenació dels elements a la taula periòdica
carboni asimètric
Química
Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents.
Un àtom de carboni asimètric confereix una dissimetria a la molècula que el conté, i en conseqüència aquesta presenta activitat òptica La distribució diferent dels quatre substituents del carboni asimètric, de manera que es formin dues molècules les configuracions de les quals tinguin la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la seva imatge en un mirall, dóna lloc a l’existència de dos isòmers òpticament actius isomeria
configuració
Química
Arranjament geomètric dels àtoms o grups que envolten un determinat àtom al qual són enllaçats.
Així, per exemple, diferències de configuració d’un àtom de carboni donen lloc a isòmers òptics
nombre de coordinació
Química
En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.
En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost
activació
Física
Inducció de radioactivitat en un àtom per bombardeig amb neutrons o amb altres partícules nuclears.
L’activació té per finalitat la formació d’isòtops inestables activació per neutrons o de provocar una transmutació nuclear activació per altres partícules per tant, l’àtom ha canviat de nombre de massa o ha canviat alhora de nombre de massa i de nombre atòmic
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…