Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Benialfaquí
Llogaret
Llogaret del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), a 410 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.
Antic lloc de moriscs el 1609 era habitat per trenta famílies, fou agregat a la parròquia d’Almudaina a mitjan s XVI Formà part de la Baronia de Planes
Francesc Estabén i Ruiz
Historiografia catalana
Arqueòleg i militar.
El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…
Planes de la Baronia
Planes de la Baronia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, situat en una vall longitudinal de les serres prebètiques valencianes, al S de la serra de l’Albureca (772 m alt.), de la del Xarpolar i de la Llombos i al N de la de l’Almudaina (1 009 m alt.); dins el terme s’alcen encara les serres de Cantalar (664 m) i de Cantacuc (802 m).
Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m alt té les…
Campredon
Família d’artistes perpinyanesos dels s. XIII i XIV, actius al Rosselló i a Mallorca.
El 1294, el mestre Bartomeu de Perpinyà versemblantment identificat amb l’escultor documentat Bartomeu Campredon executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna Antoni Campredon fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic que corona l’Almudaina hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins el 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon…
Creació del “Diario de Mallorca”
Es crea el “Diario de Mallorca” com a fusió de “La Almudaina” i “El Correo de Mallorca”
Bernat Gaita i Isern
Periodisme
Periodista republicà.
Dirigí “República” 1934-36, òrgan de l’Esquerra Republicana Balear Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins el 1935
concòrdia
Història
Sistema pel qual a Palma eren nomenats per sorteig (entre una llista de persones idònies feta i renovada cada tres anys pel governador i els jurats) els 63 consellers que havien d’elegir els jurats.
Tenia aquest nom perquè així participaven en la juraderia les dues faccions rivals des Call i de l’Almudaina El sistema durà del 1440 al 1444
Enric Alzamora i Gomà
Literatura catalana
Assagista i crític literari.
Exercí bàsicament com a economista i empresari L’any 1887 fou un dels fundadors del diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària Cap al 1890, però, abandonà el món literari per dedicar-se als negocis familiars
Rafael Moguer
Pintura
Pintor.
Actiu entre el 1458 i el 1486 Influït per Pere Niçard És autor del retaule de Santa Praxedis, Sant Vital i Sant Jordi a l’Almudaina i de la Mare de Déu i l’Infant 1479, a l’església parroquial de Selva
L’Obra Cultural Balear rebutja assistir a un acte presidit pels reis d’Espanya
El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, no assisteix a una recepció al palau de l’Almudaina Palma convocada pels reis d’Espanya En una carta del 31 de juliol, De Luis justifica el rebuig a la invitació per l’existència de presos polítics, avalada pel discurs de Felip VI el 3 d’octubre de 2017