Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
altura meridiana
Astronomia
Altura d’un astre quan talla el meridià de l’observador.
Atès que l'altura meridiana de pas inferior només és observable en els astres circumpolars, és designada normalment per altura meridiana de pas superior
altura extrameridiana
Astronomia
Altura d’un astre que es troba prop del meridià del lloc, presa en un moment en què l’angle al pol és superior als 16 minuts.
Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana Ofereix menys garantia que l’altura circummeridiana
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba…
altura circummeridiana
Astronomia
Altura d’un astre que es troba prop del meridià del lloc, presa en un moment en què l’angle al pol és inferior als 16 minuts.
Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana
altura observada
Astronomia
Altura obtinguda després d’aplicar a l’altura instrumental l’error propi de l’instrument emprat.
altura aparent
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura observada la correcció causada per la depressió de l’horitzó.
altura veritable
fototeca.cat
©
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura aparent les correccions causades per la refracció astronòmica
, per la paral·laxi
i, si cal, pel semidiàmetre
.
El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable
altura dinàmica
Geografia
Diferència de geopotencial entre un punt d’una superfície isobàrica i una altra que es pren de referència, en la mateixa vertical.
En el sistema internacional d’unitats s’expressa en m 2 s - 2 , encara que fins els anys seixanta es donava en metres o centímetres dinàmics, essent 1 metre dinàmic = 10 m 2 s - 2 , és a dir, la diferència de geopotencial que hi ha aproximadament entre dos punts situats en una mateixa vertical i a una distància d’un metre l’un de l’altre DF = D h × g = 1 m × 9,8 m s - 2 , on h = altura i g = gravetat