Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Blanca Selva i Henry
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000307.jpg)
Blanca Selva i Henry
© Fototeca.cat
Educació
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga.
El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i publicà La…
André Georges Louis Onslow
Música
Compositor francès.
Fill d’un noble anglès installat a França, visqué a Londres, on estudià piano amb NJ Hüllmandel, JL Dušek i JB Cramer El 1808, de nou a França, fou alumne de composició d’A Rejcha a París Passà la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on tocà el piano i el violoncel en un conjunt orquestral format per aficionats La música de cambra ocupa gran part de la seva producció Escriví un gran nombre de quartets i quintets de corda i també de trios, quintets i sextets amb piano, així com música de cambra per a instruments de vent El 1832 fou nomenat membre honorari de la Societat…
Sidoni Apol·linar
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor gal·loromà.
Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost
Puèi Domat
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, França.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia
Max Derruau
Geografia
Geògraf occità, professor a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia.
El 1949 presentà la seva tesi doctoral sobre la Gran Limanya Publicà diversos llibres i manuals universitaris, com ara Précis de Géographie Humaine 1951, Précis de Géomorphologie 1956, Notions de Géomorphologie 1969, Le volcanisme et sa prévention 1990, juntament amb Haroun Tazieff , Composantes et concepts de la géographie physique 1996, Géographie humaine 1999, etc
Montluçon
Ciutat
Ciutat d’Alvèrnia, Occitània, al departament d’Alier, França.
Situada vora el Cher, en un encreuament de vies cap a Bourges, Châteauroux, Molins, Clarmont d’Alvèrnia i Llemotges Indústria metallúrgica, química, del cautxú i de material elèctric Centre d’activitats terciàries
Odiló
Cristianisme
Cinquè abat de Cluny (994-1049).
Reconstruí una bona part de les edificacions del monestir i contribuí a la seva expansió Lluità per l’establiment de la Treva de Déu Entre els seus escrits cal esmentar, a més de nombrosos sermons, la Vita Sancti Maioli i l' Epitaphium Adalheidae La seva festa se celebra l’11 de maig
Francis Courchinoux
Literatura
Poeta occità.
Autor de Lo pousco d’or ‘La pols d’or’, 1884, recull de poesies Gràcies a ell i a Arsène Vermenouze l’any 1894 fou fundada l’Ecole Auvergnate, que publicà “Lo Cobreto”, revista mensual
Vercingetòrix
Història
Cap dels arverns.
Dirigí la insurrecció de les tribus galles contra Juli Cèsar Utilitzant la tàctica de la terra cremada, aconseguí èxits inicials i els derrotà a Gergòvia 52 aC Un cop refets els romans, es refugià a Alèsia , on fou assetjat i hagué de capitular 51 aC Dut a Roma, fou executat
Orlhac
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, centre de la comarca de l’Orlladès i capital de l’actual departament de Cantal, França.
Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada…