Resultats de la cerca

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Participà en la Guerra Gran 1793-95 contra França, però després, al servei de Napoleó I, intervingué en el setge de Saragossa 1808 i en la campanya de Rússia 1812 En tornar a Portugal 1814 fou acusat de traïció, condemnat a mort i afusellat

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

Es formà com a documentalista i s’inicià amb dos films de caràcter polític — Macunaíma 1969 i Os inconfidentes 1971— Posteriorment es dedicà a la comèdia intranscendent A guerra conjugale 1974, Vereda tropical 1979, etc El seu darrer film fou O Homem do Pau-Brasil 1981

Estudià a la Universitat de Santiago 1654 i es llicencià, segurament, en una universitat castellana Començà a treballar a la catedral de Santiago el 1662 i en fou nomenat mestre principal el 1676 intervingué decisivament en la construcció del tabernacle de l’Apòstol i construí la torre del Rellotge acabada l’any 1680 al mateix temps treballava per a Lugo, Ourense i altres llocs El 1695 construí la façana, el claustre i la famosa escala de cargol triple del convent de Santo Domingo de Santiago i publicà el llibre Excelencias de la arquitectura , més literari que científic Figura clau de l’…

Sota el comandament d’Alfonso de Albuquerque prengué part, juntament amb el seu germà Simão, en la presa de Goa 1510 i en la conquesta de Malaca 1511 Al gener del 1513 sortí de Malaca amb l’encàrrec d’iniciar relacions comercials amb la Xina, però, no havent reeixit, tornà Al setembre de l’any 1517 arribà a Canton amb l’ambaixador Tomé Pirés i realitzà la seva missió L’any 1518 tornà a Malaca i poc després anà a Portugal

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

En morir el seu pare, Fernando Ruiz de Castro, el succeí com a virrei de Nàpols 1601-03 i defensà Calàbria contra una expedició turca de saqueig Fou virrei de Sicília 1616-22 El 1629 ingressà en l’orde benedictí

Del llibre de versos pacifistes Há uma gota de sangue en cada poema 1917, de caràcter modernista, evolucionà cap a formes avantguardistes amb Pauliceia desvairada 1922, que renovà escandalosament el llenguatge de la poesia brasilera La seva obra poètica, en bona part experiment idiomàtic basat en la síntesi dels dialectes, fou curosament seleccionada a les Poesias 1941 A més de novelles com Macunaíma 1928, deixà estudis i reculls de cançons i danses brasileres Ensaio sobre a música brasilera 1928, etc

Participà en el moviment modernista del seu país i conreà, amb gran originalitat i actitud polèmica, la poesia Pau Brasil , 1925 i la novella Marco Zero , 1943