Resultats de la cerca

En la dècada de 1950 era redactor de la revista Barça A banda de collaboracions en múltiples mitjans escrits, des del 1977 fou subdirector del programa esportiu radiofònic Hora Cero El 1953 li fou atorgat el premi Ondas

Utilitzà sovint el pseudònim Violante de Cisneyros Fou un dels animadors de la revista “Orpheu”, que introduí el Modernisme a Portugal Antologia de Poemas 1956 recull una bona part de la seva obra

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc

Crític literari i d’art de diversos diaris de Miami, on resideix, és autor de poesia El azoro , 1964 Para domar a un animal , 1982 Juicio de residencia , 1982 El prisma de la razón , 1990 Cabos sueltos , 1997 i Poesía en tres paisajes , 2000, entre d’altres, assaig Órbita de Lezama Lima , 1966 Al curioso lector , 1996 i Autorretrato a trancos , 1996 i narració Las traiciones del recuerdo , 1996 i El día más memorable , 1999, a més d’un Diccionario de la literatura cubana 1980

Jugà al San Lorenzo de Almagro i al Newell’s de l’Argentina, abans de jugar tres temporades al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1955-58 Jugà 62 partits de Lliga, en els quals marcà un total de 20 gols Actuà en dues ocasions amb la selecció catalana 1956, 1958

El president moçambiquès, Armando Guebuza, va ser reelegit president del seu partit, el FRELIMO © Organització de les Nacions Unides / Maria Elisa Franco El president Armando Guebuza, en el poder des del 2004, sortí enfortit del congrés del FRELIMO, celebrat a la ciutat de Pemba al final de setembre En el congrés, els delegats confirmaren Guebuza en la presidència de la formació per cinc any més i barraren el pas al Buró Polític, el màxim òrgan del partit, a Luísa Diogo i Aires Ali, aspirants a ser el candidat del FRELIMO en les eleccions presidencials del 2014 La…

Pertanyent a la segona generació romàntica del Risorgimento, esdevingué cèlebre amb la publicació d' Edmenegarda 1841, narració en vers de contingut realista De la seva abundosa producció cal remarcar els poemes històrics i filosòfics Satana e le Grazie 1855, Ariberto 1860, Armando 1868 i sobretot els darrers volums poètics Psiche 1876 i Iside 1878

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger