Resultats de la cerca

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc

Crític literari i d’art de diversos diaris de Miami, on resideix, és autor de poesia El azoro , 1964 Para domar a un animal , 1982 Juicio de residencia , 1982 El prisma de la razón , 1990 Cabos sueltos , 1997 i Poesía en tres paisajes , 2000, entre d’altres, assaig Órbita de Lezama Lima , 1966 Al curioso lector , 1996 i Autorretrato a trancos , 1996 i narració Las traiciones del recuerdo , 1996 i El día más memorable , 1999, a més d’un Diccionario de la literatura cubana 1980

Utilitzà sovint el pseudònim Violante de Cisneyros Fou un dels animadors de la revista “Orpheu”, que introduí el Modernisme a Portugal Antologia de Poemas 1956 recull una bona part de la seva obra

Talonador, jugà al Futbol Club Barcelona a la dècada del 1960 Fou campió de la Copa d’Espanya 1965 i de la Copa Ibèrica 1966 Jugà un partit amb la selecció espanyola

Jugà al San Lorenzo de Almagro i al Newell’s de l’Argentina, abans de jugar tres temporades al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1955-58 Jugà 62 partits de Lliga, en els quals marcà un total de 20 gols Actuà en dues ocasions amb la selecció catalana 1956, 1958

Pertanyent a la segona generació romàntica del Risorgimento, esdevingué cèlebre amb la publicació d' Edmenegarda 1841, narració en vers de contingut realista De la seva abundosa producció cal remarcar els poemes històrics i filosòfics Satana e le Grazie 1855, Ariberto 1860, Armando 1868 i sobretot els darrers volums poètics Psiche 1876 i Iside 1878

El president moçambiquès, Armando Guebuza, va ser reelegit president del seu partit, el FRELIMO © Organització de les Nacions Unides / Maria Elisa Franco El president Armando Guebuza, en el poder des del 2004, sortí enfortit del congrés del FRELIMO, celebrat a la ciutat de Pemba al final de setembre En el congrés, els delegats confirmaren Guebuza en la presidència de la formació per cinc any més i barraren el pas al Buró Polític, el màxim òrgan del partit, a Luísa Diogo i Aires Ali, aspirants a ser el candidat del FRELIMO en les eleccions presidencials del 2014 La…

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger