Resultats de la cerca
Es mostren 3615 resultats
Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
Pineda de Bages
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), al límit occidental del terme.
La urbanització, és a tocar de Sant Iscle de Bages, és un barri residencial de la burgesia manresana, que va crèixer considerablement entre el 1986 i el 1996 Construïdes al terme hi ha les capelles de Santa Llúcia, Sant Isidre, Sant Valentí i Sant Sebastià de les Brucardes, alguna de les quals en estat ruïnós
Castellnou de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’…
Aeroclub del Bages
Esports aeris
Club d’ultralleugers de Sallent.
Es constituí el 1990 per fomentar la pràctica esportiva El nom original fou Club d’Aviació Ultralleugera Pla de Bages però el 6 de febrer de 1994 canvià de nom El camp de vol Pla de Bages disposa d’una pista asfaltada de 400 m de llargada Té escola de vol i imparteix cursos per a instructors, cursos de formació en meteorologia, de navegació amb GPS, de comunicació per ràdio, etc També disposa d’un simulador de vol que pot ser utilitzat tant per a ús lúdic com per a professionals
Club Bàsquet Bages
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
Fundat el 1931 per un grup de jugadors provinents del Manresa Basket Ball i la Penya Krupp, s’acabà incorporant al Centre Excursionista de la Comarca de Bages Utilitzà la pista Bonavista per a participar en tornejos locals i competicions federatives a partir del 1932 El 1933 es proclamà campió de la tercera categoria del Campionat de Catalunya L’any 1934 es fusionà amb el Manresa Basket Ball i creà un nou club anomenat Unió Manresana de Basketball
pla de Bages
Pla de la comarca del Bages.
vegueria de Bages
Història
Nom amb el qual també ha estat coneguda la vegueria de Manresa (o de Manresa i Bages).
Abraham Bagés Treviño
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter format al Club Patí Flix, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1990-91 Posteriorment jugà al Club Hoquei Vila-seca 1996-98, retornà al CP Flix 1998-2001 i novament al CH Vila-seca 2001-06 Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà el Campionat del Món de categoria B a Macau 2004