Resultats de la cerca

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900

Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…

Lingüista Professor de la URV, ha estudiat l’ideari lingüístic dels escriptors catalans dels segles XVIII-XX i la seva posició davant el problema del prestigi de l’idioma i de la creació d’una llengua literària apta per a una literatura moderna És autor dels llibres Antoni de Bofarull i la Renaixença 1988, El grup modernista de Reus i la llengua catalana 1994, L’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona 1996, Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili 2006 i Ideòlegs, gramàtics i escriptors 2006, i editor de Bofarull, Petit i Aguilar i Febrer i Cardona Ha publicat treballs…

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…

Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i notícies…

Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra…

Antiga església, reedificada el 1929 en un emplaçament diferent a l’original, situada al S del terme, a la dreta de la riera d’Argentona, gairebé al límit amb els municipis de Mataró i de Cabrera de Mar Presideix el veïnat del Cros, on hi ha el casal de Can Garí i altres cases antigues com les Matenes o Can Bartrina El 1014 s’esmenta per aquest indret una terra de Sant Miquel, cosa que fa suposar que ja devia existir la capella, la qual surt sovint documentada a partir del 1187 En les visites pastorals figura com la capella de la casa del Cros L’antiga capella es trobava ruïnosa…

El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir  1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És autor de…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…